El bolígraf Bic

Un bolígraf Bic és un objecte senzill, econòmic i amb diverses utilitats. Fa molts anys que existeix. Es pot dir que amb ell va començar l’ocàs de les plomes estilogràfiques; més cares, més complicades de carregar i que sovint deixaven els dits bruts de tinta o el paper tacat.

Les característiques físiques d’un Bic actual són les següents:

Un tap de plàstic de color (blau, negre, verd o vermell, normalment) que fa joc amb el petit tap que cobreix la base. El tap superior té un foradet a la punta, instaurat no fa gaires anys per evita l’asfíxia dels nens que se l’empassaven tràquea avall. Ara l’aire pot continuar circulant, fins que el metge l’extreu amb unes pinces. El tap inferior sol tenir una vida curta, perquè molts estudiants tenen el costum de rosegar el bolígraf mentre fan els deures o pensen la pregunta d’un examen. Això fa que el plàstic del cos del Bic, que és un prisma hexagonal dur i transparent, s’esquerdi i es trenqui, provocant la desaparició del tapet coll avall o sota la taula.

Dins del prisma transparent (o cos del Bic) hi ha un tub flexible, també de plàstic, ple de tinta del color del tap. Com que és una tinta espessa no vessa ni per dalt ni per baix. Aquest tubet acaba amb una punta metàl·lica que té una diminuta bola que fa de coixinet. La tinta es distribueix sobre el paper mitjançant aquesta boleta, que fa que l’escriptura sigui uniforme. A més té l’avantatge que, quan s’acaba la càrrega, no l’has de renovar, sinó començar un altre bolígraf nou, ja que el seu preu permet que se’n tingui un paquet de recanvi.

Al mig del cos del Bic hi ha un altre foradet que està fet amb una intenció molt concreta: antigament i fins no fa gaires anys, els nens i nenes treien la “mina interior” i usaven l’hexàgon transparent per ficar-hi grans d’arròs o boletes de paper mullat per, talment una sarbatana,  dispar al clatell dels companys de classe o del mestre despistat que escrivia a la pissarra. Ara la força del tret disminueix molt, perquè hi entra aire i no deixa calcular bé la distància ni la trajectòria del projectil.

A part de totes aquestes dèries dels estudiants, la seva principal utilitat és, un cop tret el tap superior, escriure el que calgui: exercicis, dictats, redaccions, llistes dels enamorats per ordre de preferència, diaris adolescents, poemes desesperats per amors no correspostos… A mesura que l’edat avança, tot i les noves tecnologies, es pot fer servir per prendre notes en qualsevol reunió o xerrada, per anotar el que cal comprar al súper o a la farmàcia, per fer dibuixets si una conferència és avorrida, i mil coses més. Per a l’única cosa que no serveix un Bic és per signar sentències de mort. Això s’ha fet sempre amb una ploma i, si pot ser d’or, millor… Queda més fi.

MM Morera, maig 2011

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s