SOLITUD.

La soledat se sent, es sofreix, es pateix.

El solipsista busca la seva soledat i la gaudeix.

Més enllà dels meus passos cansats

un precipici m’aboca al abisme.

Em tanco en els meus sentiments

captant la seva essència,

si obro les finestres,

son tants els meus temors;

fora d’aquestes defenses

m’encercla tant de fred. 

3 pensaments sobre “SOLITUD.

  1. He volgut que fos el meu primer escrit en aquest portal.

    Va ser la primera que vaig escriure pel taller de “Sensuals”.
    Gracies a la Fanny i als companys, la ven retocar fins a donar li forma.

    Qui? a l’hora de escriure no sent la necessitat de sentir, de palpejar la soledat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s