La soledat se sent, es sofreix, es pateix.
El solipsista busca la seva soledat i la gaudeix.
Més enllà dels meus passos cansats
un precipici m’aboca al abisme.
Em tanco en els meus sentiments
captant la seva essència,
si obro les finestres,
son tants els meus temors;
fora d’aquestes defenses
m’encercla tant de fred.
TOTLLETRES 
potser escriure es un intent de mostrar aquell abisme que dorm en nosaltres, i aprendre a volar en ell com ho fan les gaviotes?
potser només es podran obrir les finestres quan ens haguem amarat de les essències , però sobretot del seu sentit invisible…
He volgut que fos el meu primer escrit en aquest portal.
Va ser la primera que vaig escriure pel taller de “Sensuals”.
Gracies a la Fanny i als companys, la ven retocar fins a donar li forma.
Qui? a l’hora de escriure no sent la necessitat de sentir, de palpejar la soledat.