oració al pare

Avui he dit i em dic: dóna la pau al teu pare ,

ocupa’t d’allò que et llegà, honora les seves promeses sagrades, i aquelles

que et resulten profanes…

 honora allò que va concloure,

i allò que resta sense principi ni final…

comença on ell acabà; la teva vida s’ inicia

en l’obra de si mateix no escrita,

mira-la sense presses, i fes d’una vegada l’obra teva,

 si us plau, prou de lamentacions, judicis, baralles!

has d’entendre que tot és metàfora ,

i que el pare nostre; el teu…  el meu…  el de tots

s’alimenta dels teus propis actes a la terra.

 

No tinguis pressa, no t’arrapis a la molsa que creix en mots

 obacs ni en la boira que entela la llum,

la veritat es nodreix de paraules invisibles en ventres solitaris,

no tinguis pressa i tot et serà donat,

han de ser lentes les hores.  Ahir

em vaig adormir a l’arena blanca d’un rellotge de sorra,

pretenia… ATURAR EL TEMPS!

No tinguis pressa,

el mur és a les heures el que el silenci a la nit,

 obre camins on nomes florien solituds.

                                    Jaume Piquet

3 pensaments sobre “oració al pare

  1. T’he corregit alguns espais abans dels signes de puntuació i els apòstrofs…
    Ja saps que sóc la correctora oficial i no ho puc evitar. Però m’ha agradat molt el poema.
    Pressa s’escriu amb dues esses! (Sorry…)

  2. La solitud que busquem a l’hora d’escriure, si s’apodera de la nostra voluntat, ens trobarem aïllats en un núvol d’absència .
    Si t’enfrontes als teus dubtes s’acabarà d’esvair la boira i podràs… ATURAR EL TEMS!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s