Recerca

La lleu sensació de plaer, sens dubte provocada per aquella substància que circulava pel seu cos de dona jove, li impedia al mateix temps, aixecar-se des d’on continuava postrada. La coïssor que sentia als seus canells, embenats, era la única connexió que tenia amb el món real; aquella realitat de la que havia volgut escapar.

Però el trio d’individus, vestits amb túniques color taronja i el cap afaitat, la continuaven visitant de matinada. No parlaven entre ells, aquells homes només l’observaven, llegint-li els pensaments, i alhora inculcant-li els seus ensenyaments per telepatia, entonant aquells càntics tan seductors.

Aquells visitants s’apartaven d’ella quan arribava el senyor de blanc immaculat, que de bon matí es mostrava inflexible davant les paraules de la noia, que censurava fent unes anotacions a la seva llibreta, i això volia dir un nou augment de la quantitat del producte que cada vegada li paralitzava més, el cos i la ment.

Dies després, els tres personatges van tornar per fer-li la darrera visita, amb les últimes instruccions, anunciant-li el final proper del seu llarg viatge, assegurant-li que seria de nou, acollida en la seva comunitat. Però ella va reaccionar sobtadament, revelant-se contra aquella hipnosi abusiva. Lluitava ara per mantenir-se en el món real, doncs la substància que el personal del sanatori li havia anat inoculant, començava a fer-li efecte.

Ja asseguda davant la taula del qui l’havia custodiat, durant el seu pas per aquella institució, li va prometre a l’home de blanc, que ara fins i tot li semblava més humà, que deixaria per sempre aquelles reunions setmanals, que tan mal li havien fet, mentre s’examinava les cicatrius dels canells, preguntant-se com se les hauria pogut fer. Era conscient que s’havia alliberat d’unes males influències, però no s’adonava que tornava a estar de ple en mans alienes, que decidirien per ella, avançant cap un futur incert, on només era induïda a oblidar, oblidar…

2 pensaments sobre “Recerca

  1. Aquest escrit està inspirat una mica en ‘el mite de la caverna’, de Plató, o en la idea del film ‘Matrix’, ja que d’alguna manera sempre hi ha algú interessat en silenciar les veritats trascendents en aquest món material.

  2. Està molt bé la història, però trobo que té un rerefons molt pessimista, com si mai poguéssim ser lliures sinó sotmesos sempre a una esclavitud o altra.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s