La pasión se adormece
entre sabanas blancas.
Las caricias descansan
de sus tiempos de gloria.
Las niñas de mis ojos
buscan de tu presencia
pues mantengo tus besos
presos en mi memoria.
Pero, nada es para siempre,
Aunque nos empeñemos
la pasión sin quererlo
va perdiendo alegría,
y si no despertamos
del letargo del tiempo
nos hayamos inmersos
en la monotonía,
que es sin duda culpable
de que muera el amor.
Torna-la a llegir, però poc a poc, separant cada vers com si es trobés aïllat en sí mateix. Trobaràs el camí ha on amago la esperança de re-endreçar-lo.
Mai s’ha de perdre la esperança, la portem dins nostra, l’hem de saber trobar.
Que trist! No hi has trobat un foradet per l’esperança?