NIT DE MISTERI

Cada cop que tocaven els quarts, omplien d’aquell ressò llòbreg i inquietant les voltes de pedra, molt per damunt dels nostres caps, i em feien estremir, mentre em baixava una suor freda. Desitjava no haver de presenciar tot allò, l’espectacle dantesc que oferien uns pocs personatges antiquats aquella nit, exhibint amb un orgull obstinat aquella vestimenta tan estranya i anacrònica. Però no estava pas sol seguint, sofert, aquella cerimònia, un any després; també hi eren els meus familiars, la meva parella, i els amics. Desitjava participar de la solemnitat del ritual, però se’m feia insòlit i aliè. No era capaç d’expressar cap emoció, i ni molt menys de consolar aquella pobra gent, i això m’entristia molt. Atabalat pel soliloqui incessant del que es dirigia als assistents, en una llengua que ben pocs coneixien, i que només alguns, per vanitat, feien veure que sabien interpretar, vaig decidir sortir a fora per alleugerir la meva tensió.

Davant del portal hi havia un cotxe llarg de color negre, amb la porta posterior aixecada. Un parell d’individus solitaris, vestits amb uniformes imprecisos, semblaven custodiar aquell vehicle singular, però no em van dir res. La boira començava a envair-ho tot, i mentre intentava recordar el que em va passar un any enrere, tingué lloc el que tan temia: el brogit infernal de les campanades, que van precedir a la sortida lenta i ordenada de tota aquella gentada, que tenia l’aparença de desolació. Em va semblar que aquells dos homes carregaven alguna cosa, amb dificultat, a l’interior de l’automòbil, però en trobar-se encerclats pels que abandonaven l’edifici antic i noble, només vaig entreveure que es tractava un objecte allargat de fusta obscura, de dimensions considerables, que no havia advertit abans, quan encara em trobava sota la immensa nau central, confós entre la multitud. Tothom va anar pujant als seus cotxes, i en processó, van dirigir-se cap a algun indret que jo desconeixia.

Poc després, quan vagava per un carrer del barri vell, vaig veure passar un camió-grua que transportava un monovolum idèntic al meu, però aquell altre només era un munt de ferralla, gairebé irreconeixible.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s