Viatges

Quan tenia 20 anys una gitana del Sacromonte em va dir, entre altres coses, que “viaharia musho”… I tenia raó: Jo vaig començar a viatjar quan vaig aprendre a llegir.
El meu primer viatge el vaig fer als cinc anys amb Tirant lo Blanc, en un llibre resumit per a infants, que em va dur a la cort de França, a la cort anglesa, i a la de l’emperador de Constantinoble… Als set anys vaig anar amb la Heidi des de Frankfurt als Alps suïssos, a viure amb el seu avi, córrer pels prats verds i dormir en unes golfes. Quan en tenia nou vaig fer dos viatges a terres llunyanes: primer vaig anar en vaixell d’Amsterdam a Java, a visitar el tiet de la Rika, una nena holandesa molt amiga meva. L’altre el vaig fer amb la Delarah, una nena turca, que fugia d’Istanbul amb la seva amiga grega, Alcmena, durant les revoltes contra el sultà. Aquells palaus d’Istanbul ja no tenien res a veure amb els de la Constantinoble medieval, però eren igual de fabulosos.
A partir dels onze anys, gràcies a Dickens, vaig conèixer el Londres victorià, tenebrós i sense pietat. Amb Sherlock Holmes vaig poder veure’n l’altre costat, el de les famílies riques, que també tenien la seva part de crueltat i misèria. Als catorze anys, Àgata Christie em va fer visitar l’Anglaterra rural, de petits poblets endreçats, amb Miss Marple, l’encantadora senyora que no es perdia detall de la vida dels seus veïns.
Quan vaig arribar a la majoria d’edat vaig poder emprendre viatges més arriscats, i no menys emocionants: Vaig resseguir Dublin en un sol dia, seguint les passes de Joyce i enamorant-me de Leopold Bloom, un bon home ple de tendresa. D.H. Lawrence em va dur pels pobles i mansions de Nottinghamshire, la vida a les mines de carbó, a les cases senyorials… arreu hi havia gent que em feia pensar.
Més endavant, ja a l’edat adulta, vaig conèixer P.D. James, una altra dama del crim, que em va presentar el comandant Dalgliesh, un home atractiu i misteriós, que és policia i també poeta. Però no un poeta qualsevol, un poeta de debò. Amb el seu Jaguar hem visitat la costa del nord d’Anglaterra, els penya-segats blancs, els fars enmig de la boira, les petites esglésies romàniques, amagades de tothom. Tota una experiència.
Darrerament, ara que m’he jubilat, m’he aficionat a recórrer Suècia: m’hi han dut una colla d’amics i amigues: Asa i Stieg Larsson, Arne Dahl, Camilla Lackberg i Henning Mannkell. Hi fa fred, però m’agrada la seva gent, directa i poc complicada; sobre tot les dones: són fortes, i no tenen por de res. Espero conèixer-les millor amb el temps. Mentre pugui llegir, els meus viatges continuaran.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s