El vi

La meva vida ha estat marcada pel vi. De petita el meu avi ens deia: “El pa fa carn i el vi fa sang”; per tant, tota la canalla de casa bevíem vi amb sifó durant els àpats i, per berenar, la iaia sovint ens donava una bona llesca de pa amb vi i sucre…
Quan era una adolescent bevíem sangria a les verbenes que organitzàvem al terrat de casa meva, o al pati d’alguna amiga. La joventut la vaig passar anant de tapes al barri vell, en llocs con La Bodega Andaluza, el Bar Sevilla o el Bar Vicente, on els xatos de vi acompanyaven unes delicioses patates braves o uns suculents plats de “callos”.
Quan em vaig casar amb aquell arquitecte de Barcelona, el vi de taula per a cada dia era un Rioja de la millor collita… Llegir més

Anuncis

PETITA CRÒNICA…

Anotació

PETITA CRÒNICA D’UNA INICIATIVA ANOMENADA “INSTANTÀNIES LITERÀRIES”

 

Tot Lletres, Associació Cultural,  ja és al carrer.

 

Ahir diumenge, prodigiosament il·luminats per un dia meravellós, sens dubte preludi d’una primavera ja pròxima, l’Associació Cultural Tot Lletres es va donar a conèixer, dins el marc jovial de les Festes de la Misteriosa Llum i de la Fira de l’Aixada.

Des de la carpa instal·lada a la plaça de Sant Domènec, diversos dels seus socis, convidaven a vianants i passejants a participar en la iniciativa “Instantànies literàries de la Llum”, que consistia en escriure un text inspirat en els fets succeïts l’any 1345 i que els manresans reviuen aquests dies.  Durant tot el matí es van anar recollint textos de tota mena en un ambient distès, que va apropar inquietuds diverses i va permetre canviar impressions, opinions i gustos literaris a tots aquells lletraferits que es van acostar a la carpa.

A la tarda, en una íntima sala d’actes de la Biblioteca del Casino, davant d’un públic, potser no gaire nombrós, però sí, molt entregat, va tenir lloc la lectura de textos seleccionats, alguns llegits pels seus propis autors, que va servir per donar colofó a la diada literària que amb tanta il·lusió havien preparat els amics de Tot Lletres, amb l’esperança que l’iniciativa es repeteixi i creixi en participació els propers anys.

Mirall d’armari

Quan era petita la iaia em va ensenyar un truc: si poses dos miralls de l’armari en angle i tu et poses a un costat, pots veure’t multiplicada moltes vegades, cada cop més endins. Jo ho feia servir per fer un espectacle de “Can-Can”: si aixecava la cama o movia el braç, milers de nenes feien el mateix, amb precisió exacta, com les noies del Radio City Music Hall de Nova York del que tant em parlava el meu avi, encara que només les havia vist al cinema. Quan els meus avis es van casar, el maig de 1906, van comprar-se un llit i un armari dels que es diuen “alfonsins”, ja que l’any del seu casament va coincidir amb el d’Alfons XII i era la moda del moment. Llegir més

Bitllet d’anada i tornada

El tren en el que viatja l’Agustí s’ha aturat entre dues estacions. L’home mira per la finestra i només veu un camp d’herba i alguns arbres. Passen alguns minuts i un tren que ve en direcció contrària s’atura a la mateixa alçada. La finestra de l’Agustí queda enfront d’una finestra de l’altre comboi. Mira encuriosit, perquè sempre ens agrada mirar aquells que viatgen als altres trens. Una dona morena aixeca la vista i el mira des del vagó que queda davant seu. I es miren als ulls llargament com si cada un descobrís en l’altre quelcom amagat en els racons de la memòria. L’Agustí tanca els seus ulls momentàniament i els torna a obrir poc convençut que la visió d’aquella dona que el mira amb ulls foscos sigui real. Ella encara hi és quan els torna a obrir, els trens no s’han mogut de lloc. I l’expressió d’ella sembla sortir de l’astorament i dibuixa quelcom que vol ser un somriure però que no l’acaba de ser. Ell ja està segur, és la Margarida, la seva Margarida. Han passat deu anys i la té allà al davant. De cop el tren es comença a moure. No sap si és el seu o el d’ella. Prenc velocitat i l’home s’aixeca i veu per la finestra com l’altre tren s’allunya i sent que el seu també es comença a bellugar però en direcció contrària. Era ella, ho sap. El que no sap és que al seu costat seia un noi de nou anys i que és el fill de tots dos.