Quina caritat humana guiava la mà del bisbe Galceran Sacosta per castigar amb la excomunió, als prohom de la ciutat de Manresa i al operaris que es van rebel-lar contra la seva tirania.
Miracle o ardit d’aquella gent de la ciutat, que es van inventar tal historia. Tan se val.
L’església va mirar-se el seu melic i va donar per bo el miracle,deixant entreveure el penediment d’aquell bisbe de Vic, quan en realitat l’aixecament de la prohibició de les obres i l’excomunió correspon al seu successor, Miquel de Ricomà.
Però nosaltres també en saben de mirar-nos el nostre propi melic.
L’aigua d’esperança i salvació, d’una gent que es va unir per lluitar contra qui sense escrúpols ni pietat, va decidir ignorar les demandes i la força de tot un poble.
Es la llum
que ens ensenya el camí
per guarir les ferides
de la ignorància,
de la ignomínia,
dels interessos més egoistes.
La Llum i l’aigua ens dona vida.
Tenim el repte de mantenir-les
per sempre unides.
21 .02 . 2012.
TOTLLETRES 