Retronar de tambors en la llunyania. Cridòries i enraonadissa d’ocells. Una riuada de gent s’atura encuriosida. L’aire fa olor de primavera… Dins els ulls comencen a brillar les ganes de que s’acabi l’hivern. Passa la gent, mira, s’atura, xiuxiueja i torna a marxar. Un càlid matí de festa: “Instantànies. Tot Lletres”.
Recordem el Miracle de la Llum que ens va portar l’aigua. Recordem altres temps que ara dormen als arxius de la ciutat. Revisem el passat mirant al futur d’aquesta ciutat, tal vegada grisa, tal vegada encisadora. Mirem cap a Montserrat, esperant una altra llum miraculosa, tan necessària com la de 1345.
Mentre, entre dos contenidors d’escombraries, jeu aliè un indigent. De sobte, una prodigiosa llum l’il•lumina, un feix resplendent l’encega. És el reflector de la policia municipal: increpant-lo, el fan fora sense contemplacions. Dins els contenidors, entre les deixalles, el respecte, la solidaritat i altres valors oblidats s’hi floreixen.
(joc d’escriptura, fet entre amics)
TOTLLETRES 