(Poema presentat a Instantànies de la Llum 2012)
Ferro roent,
el cor calent.
Forts cops de mall,
suor cara avall.
El ferrer se sent ferit
per l’amor que l’ha traït.
Ell anava al darrera
de la bonica fornera,
però el malvat moliner
se la va endur al paller.
Va quedar embarassada,
sola i abandonada.
Abans era la blanca fornera
i ara la negra carbonera.
El carboner l’havia acollit,
posant-li pa a taula i un llit.
Al final va aprendre a estimar
al qui un dia la va salvar.
Això passà a Manresa,
en mig de fam i pobresa.
D’aquesta història de passió
n’haurem de treure una lliçó,
prenent exemple de la fornera
perquè no se’ns emportin a l’era.
Maria Assumpció Piquer 2012
TOTLLETRES 