Llum, colors, olors, tambors, els murmuri de la gent. Un any més la Fira de l’Aixada a Manresa. Petits i grans xafardegen cada una de les paradetes amb ganes, moltes vegades, de comprar-ho tot. Aquest any, però, ens tornem més selectius. Els més menuts veuen la fira amb uns altres ulls i bocabadats veuen com entra el Rei Pere II a la Plaça Major.
El nen, a coll del seu pare, observa embadalit el so llunyà de la comitiva que s’acosta. Entren primer els alabarders fent sonar les seves llances, el so dels tambors precedeix l’enorme cavall de guerra guarnit amb les seves millors gales sobre el qual, l’augusta figura del rei fita amb un punt d’altivesa l’agernació aplegada a la plaça. El segueixen la reina i els nobles comtes i vassalls muntant cavalls d’alta nissaga. En acabar tanca el seguici la corrua de ciutadants i autoritats que, fidels vassalls del seu noble rei, han volgut acompanyar-lo en aquest dia tan assenyalat.
De sobte, el pare sent que el seu fill li dóna un parell de cops al cap: “Què passa fill?”, pare, “És normal que el rei vagi amb bambes?
Autor: Alícia Casals i Arnau
Em dic Hèctor. Oi que a Manresa feu uns espectacles de dramatizació medieval especialment acurada? Sóc del Vallès Occidental i no estic massa al cas. M´ha semblat que el conte anava en aquest sentit.
Salutacions
A Manresa fem la Fira de l’Aixada (www.aixada.cat/) que rep moltes visites de tot Catalunya, però aquest conte es va fer dins els actes de les Festes de la Llum (www.festesdelallum.cat/) que és una festa molt més tranquila i minoritària