Renéixer

Els arbres nus a la vora del riu
alcen les branques al cel,
esperen la verda fulla,
que la primavera portarà
a la gropa dels estels.

El sol finalment es desfà
de la tirana nit d’hivern,
la llum guanya la partida
i pinta el món que es desperta
amb dits esdevinguts pinzells.

Una flor vol obrir-se
groga i blanca al meu terrat,
me la miro, ella em mira,
hem passat l’hivern amagades,
ha arribat l’hora de volar.

Pels cels blaus
d’un món que reneix,
pels camins verds
de l’herba tendra,
per les onades
de la mar que canta,
per les besades
d’uns llavis humits,
per la música
de flautes i de violins.

Però sé que aquesta primavera
no arriba a tothom per igual,
que no dona treva al dolor,
que la mort campa
per allà on vol.
I que hi ha flors que
es marceixen
sense haver vist el sol.

M Carme M

4 pensaments sobre “Renéixer

  1. Francesc, jo també em quedaria amb la primera part, sempre renéixer, sempre retornar a la primavera. Però conec les altres, les que no floreixen, i el seu record m’ajuda a viure amb més intensitat totes les coses belles.

  2. Realment preciós.
    Com la primavera i les flors, la vida i la mort venen i van. Gaudim cada dia i deixem-nos portar escoltant la música del mar i els colors dels camps.

  3. Em quedo amb la primera part del poema quan parla del naixement de la primavera, del brotar de les flors i tot s’omple d’alegria.
    Deixem que la mort arribi quan sigui el seu moment, acceptem.la, estem de pas, però mentrestant…
    Mentrestant que suri, com l’oli sobre l’aigua, dalt de tot i per sobre de tot, les ganes de viure i la VIDA.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s