La foneria

Tenia el telèfon a la mà i em distreia donant-li voltes mentre rumiava allò que estava a punt de fer. El número me’l sabia de memòria. Feia tres dies que em ballava pel cap mentre em repetia una i altra vegada que sí, que el meu cas era realment desesperat. Els nou dígits i una frase eren una visió recorrent durant aquells dies de gener. “En las situaciones desesperadas soy vuestro último recurso”. Aquella era la frase que semblava la solució a tots els meus maldecaps. Continua llegint

Anuncis