La geisha

La bellesa de la geisha era com la flor del cirerer, blanca. Senzillament, tenia llum al cor.

Havia deixat enrere la seva família i es trobava sola en un país que li era estrany. Malgrat tot, defugia el passat.

La seva vida havia donat un tomb. El te i la tarda serien els testimonis fidels de la trobada de dos amants que un dia, una tarda, es van estimar…

Rosa Maria Soler Alsina
Narració presentada en ocasió del Taller Tocats de Lletres 2012

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s