Un nou miracle

Puigcardener, taverna dels Goliards. Una beguda calenta entre les mans, al costat dels carreus grisos de la Seu, per fer passar el fred; Hem passat la nit més freda de l’hivern però ara el sol esclata damunt del turó. A baix, el pont de vuit arcades mira com l’aigua del Cardener se’n va en direcció al sud. De les graelles de la taverna arriba olor de ceba i de botifarra escalivada. Se senten cançons. Al meu davant el poble canta i balla, gaudeix de la seva existència mentre pel costat passa el carro dels morts, Seguir llegint !

Dia de Fira

La Fira estava a rebentar! La Sara no parava, tenien un client darrere d’altre, però no es podia concentrar; davant seu, igualment enfeinat hi havia un noi misteriós, disfressat com ella, que no deixava de mirar-la fixament.
La Sara intentava fer-se la despistada, intentava ignorar aquells ulls, però era impossible; cada vegada que aixecava la vista, es trobava amb la mirada d’ell, somrient. Seguir llegint !

L’Amant de les paraules

Davant del Cap del Rec, espera neguitós, L’Amant de les paraules. Espera amb deliri l’arribada des del començament de la sèquia, d’un raig descarat de mots sensuals.L’Amor, La Passió, La Luxúria, el Desig. El vellut enrogit de la lírica eròtica. L’exòtic aroma de les frases que es diuen els amants a cau d’orella. La dolçor del sabó amb que el nuvi targuí es perfuma per la nit de noces. La càlida humitat de la bauma molsosa d’una donzella. L’Alè suau d’un aire filtrat per mil flors de primavera.Tot això espera, per fer-los l’amor amb tintes de colors; per acotxar-los amb l’embolcall de papers de seda fina, del cuir repujat amb fils de plata, delirós, l’Amant de les paraules.

Ricard Closa

I es feu la llum

A vegades, la sequedat de cor supera amb escreix la de la terra erma per falta de pluja. A la terra li manca la pluja d’aigua i al cor la pluja de compassió. Tal va ser el cas de la Manresa de mitjans del segle XIV. L’aigua salvadora havia d’arribar des de Vic, però la mà de qui tenia la clau per obrir l’aixeta es va tancar: les monedes d’or la van paralitzar i la terra estèril va quedar assedegada durant molts anys. 
Finalment, aquella mà paralitzada es va adormir del tot i Manresa va veure la llum!

MARIA ROSA PI PIQUÉ.

VISITA A MANRESA

El cansament i el sotragueig de l’autocar havien fet que em quedés ben adormida. Amb els ulls encara una mica enterbolits, vaig reconèixer el paisatge; ja faltava poc per arribar a Manresa.
Qui m’ho havia de dir! Feia 30 anys que el viatge havia estat a l’inrevés, de Manresa a París. El que havia aconseguit l’amor!
Ara feia cosa d’una setmana, en una agència de viatges situada en un carreró estret del barri de Montparnasse, vaig veure una oferta que deia: Voulez-vous connaître La Manresa Ignacienne? Seguir llegint !

Sense títol

Aside

-He vist la llum, he vist la llum!
El cec, amb els ulls orbs i el rostre desencaixat, tot ell estrafet talment una gàrgola pètria de la Seu, va llençar un crit escruixidor que va escapçar l’aire xardorós de Juliol que queia sobre Manresa. Brandant l’espasa roent i gairebé translúcida arrabassada de la farga, amb el seu tall va segar totes les ombres a l’entorn.
Fugí corrents pels horts seguint la sèquia, deixant darrera seu una estesa de cadàvers capolats escolant-se corrent avall.
A la Cova, Sant Ignasi meditava com fer de la tragèdia un miracle que sobrevisqués els segles.

Lluïsa Avante, 24 de febrer de 2013

Miracle

Un Déu misericordiós amb els homes, diuen, però que els castiga amb una sequera infinita. Uns governants que permeten que la ciutat i els seus habitants pateixin aquest càstig injust.Un camí que em porta a retrobar uns amics que celebren la festa en record d’aquell patiment. Unes paraules que uneixen el passat i el present: la llum d’un dia assolellat, l’aigua que portarà el desglaç de la neu. Això és el miracle. És al carrer, amb la gent que gaudeix de la festa, del retrobament i de la companyia. D’una gent que no pot creure en aquells homes, ja siguin celestials o terrenals, els qui van convertir els seus avantpassats en uns dissortats!

Araceli Bayán (Febrer 2013)