-He vist la llum, he vist la llum!
El cec, amb els ulls orbs i el rostre desencaixat, tot ell estrafet talment una gàrgola pètria de la Seu, va llençar un crit escruixidor que va escapçar l’aire xardorós de Juliol que queia sobre Manresa. Brandant l’espasa roent i gairebé translúcida arrabassada de la farga, amb el seu tall va segar totes les ombres a l’entorn.
Fugí corrents pels horts seguint la sèquia, deixant darrera seu una estesa de cadàvers capolats escolant-se corrent avall.
A la Cova, Sant Ignasi meditava com fer de la tragèdia un miracle que sobrevisqués els segles.
Lluïsa Avante, 24 de febrer de 2013
Hola Carme, t’adjunto el meu relat de la Llum
Molt intens! M’agrada.