A vegades, la sequedat de cor supera amb escreix la de la terra erma per falta de pluja. A la terra li manca la pluja d’aigua i al cor la pluja de compassió. Tal va ser el cas de la Manresa de mitjans del segle XIV. L’aigua salvadora havia d’arribar des de Vic, però la mà de qui tenia la clau per obrir l’aixeta es va tancar: les monedes d’or la van paralitzar i la terra estèril va quedar assedegada durant molts anys.
Finalment, aquella mà paralitzada es va adormir del tot i Manresa va veure la llum!
MARIA ROSA PI PIQUÉ.
TOTLLETRES 
Són molt bons aquests contes, llegendes, històries…