Un nou miracle

Puigcardener, taverna dels Goliards. Una beguda calenta entre les mans, al costat dels carreus grisos de la Seu, per fer passar el fred; Hem passat la nit més freda de l’hivern però ara el sol esclata damunt del turó. A baix, el pont de vuit arcades mira com l’aigua del Cardener se’n va en direcció al sud. De les graelles de la taverna arriba olor de ceba i de botifarra escalivada. Se senten cançons. Al meu davant el poble canta i balla, gaudeix de la seva existència mentre pel costat passa el carro dels morts, i també els desheretats malvestits, els malalts plens de xacres, els que no tenen res…Un monjo mira com escric i penso que deu esperar l’arribada del senyor bisbe, que està prevista dintre de poc. Ja ha passat el cos de guàrdia obrint pas pel senyor que deixarà que els habitants de la ciutat de Manresa defalleixin de set. També s’espera l’arribada del rei Pere. El poble que canta i balla i crida i es queixa, espera que la benevolença de Sa Majestat porti el miracle de tornar a tenir aigua, d’apaivagar la set i la gana. Però ja no poden esperar gaires oportunitats més perquè cada vegada són més els que es queden al marge i es passegen per les parades del mercat ufanós amb les butxaques buides, mirant-se amb delit tot allò que no poden comprar. Els venedors, per la seva banda, miren al seu voltant amb l’esperança que algú vulgui les seves mercaderies i els permetin tornar a casa, marxar aviat del fred, amb la bossa plena. Però no hi ha gaire venda. Miren i passen de llarg. Les campanes toquen l’àngelus, alegre i desinhibit, com la música, com si no hi haguessin drames sota la volta blava del cel. Però em miro les espases que fa el forjador amb el foc roent i penso que si el poble pogués potser les faria servir, no per defensar el seu rei, sinó per destituir-lo. Tots sabem, encara que no ho diguem, que la situació és més insostenible cada dia que passa.

Obro els ulls i em desperto al Parc de la Seu envoltada d’amics. Giro el cap i em trobo la Torre de Sta Caterina, l’estació, el Pont Vell, la Cova…El cafè s’ha refredat, la gent passeja abrigada. Esperem la primavera. També esperem un nou miracle. Potser.

 

M Carme Martín

3 pensaments sobre “Un nou miracle

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s