La multiprofessió

He fet menjar per trenta en una acampada a Gòsol, he netejat la cuina d’una masia de colònies al Ripollès, he fet d’infermera en un munt d’urgències, he patit fred en llargs entrenaments d’atletisme, he hagut d’assistir a avorrits concerts de músics improvisats, he vist innombrables obres de teatre sense suc ni bruc, he menjat menús de caserna durant anys…

El queixal

Sort que no he anat a la farmàcia i he pogut agafar aquest tren, encara que potser hauria…que em sembla que se’m comença a despertar o potser és el tren que es mou massa. Si no ho hauria d’haver fet. ¡Quin mal, recoi!. No si ja ho sé, ja ho sé que no és qüestió de fer-se arrencar un queixal. Però de totes maneres ho havia de fer.

Quan arribi a la primera farmàcia, sí, però millor que el Ramon no ho sàpiga, què ha de saber si tant li foto, si només la veu a ella, la desgraciada, i jo no sé què li troba si no té tetes ni cul o potser és per la bata blanca i el morbo que els dona. Ara, que si és per bata blanca, me la poso jo i Santes Pasqües.Com se’m desperta!Quin mal! I la mala cara que dec fer que la dona del davant em mira. Mira!, mira. Ja pots mirar que mira que tu, mona pintada…

El retorn d’en Guerau

En Guerau de Peguera va arribara trenc d’alba a les portes de la ciutat. Va creuar el portal de Sobrerroca i s’endinsà pels carrers que tot just es començaven a despertar. Anava abillat amb la seva millor armadura i amb les armes ben visibles. Havia fet esperar a l’altra costat de les muralles escuder i criats, el que havia de fer ho havia de fer tot sol.

Quan arribà davant del casal familiar no se’n sabia avenir. Era tancat i barrat, abandonat de la mà de déu i de l’home.