El retorn d’en Guerau

En Guerau de Peguera va arribara trenc d’alba a les portes de la ciutat. Va creuar el portal de Sobrerroca i s’endinsà pels carrers que tot just es començaven a despertar. Anava abillat amb la seva millor armadura i amb les armes ben visibles. Havia fet esperar a l’altra costat de les muralles escuder i criats, el que havia de fer ho havia de fer tot sol.

Quan arribà davant del casal familiar no se’n sabia avenir. Era tancat i barrat, abandonat de la mà de déu i de l’home. Descavalcà i colpejà amb fúria la vella porta de fusta. No obtingué cap resposta; només un silenci sepulcral. Quan es disposava a tornar-ho a intentar, una veu al seu darrera el despertà dels seus pensaments més foscos. Era el vell ferrer que acabava d’obrir les portes de la forja i atiava el foc.

-Què hi busqueu en aquest cau de desgràcia bon senyor?

-La meva família vell ferrer.

L’home el fità de dalt a baix, se li atansà a la cara cercant reconèixer la fesomia del darrer Peguera que podia ser viu.

-Així vos deveu ser en Guerau… No sabeu res del que va passar en aquest mateix lloc ara fa deu anys?

Ara és el noble que se’l mira de fit a fit mentre escolta una història de traïcions i mort. Enfrontats per un tros de terra, el bon Rei Pere va fer ajusticiar pare i germans.

-I la mare?

-De vostra mare mai més en vam saber.

El vell l’ajudà a obrir la portalada i una pudor a resclosit els envaí els narius, Quan en Guerau s’endinsà per les estances buides de vida, un calfred li recorregué l’espinada i se li clavà al moll de l’os. Centenars, milers de pells de gat penjaven arreu. Esgarrifat i corprès es desprengué d’armes i armadura i s’agenollà davant la llar per encendre-la, Quan de sobte, un ésser vell i deformat se li abraonà amb agilitat felina, Li clavà ungles i dents amb una força amb la qual en Guerau mai s’hi havia enfrontat. Quan la llum de la torxa va deixar al descobert el rostre de l’atacant, hi va reconèixer la seva mare.

Just en el darrer bri de vida va considerar de justícia que només qui li havia donat la vida li pogués treure.

 

24-2-13

 

Toni Llena

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s