La multiprofessió

He fet menjar per trenta en una acampada a Gòsol, he netejat la cuina d’una masia de colònies al Ripollès, he fet d’infermera en un munt d’urgències, he patit fred en llargs entrenaments d’atletisme, he hagut d’assistir a avorrits concerts de músics improvisats, he vist innombrables obres de teatre sense suc ni bruc, he menjat menús de caserna durant anys… He passat comptes, he redactat tota classe de documents, he suportat reunions inacabables amb tota mena de personatges, moltes vegades per no arribar enlloc, he assistit a actes protocol•laris que feien adormir o feien posar de mal humor, he hagut de fer cursos, cursets i seminaris d’informàtica, de llengua, de gestió de les emocions, de dinamització del personal… He rigut i he plorat amb els companys de feina, m’he atabalat en arribar cada festa tradicional i cada celebració, he omplert milers d’informes, m’he entrevistat amb tot tipus de gent, des de gitanos a marroquins, des de mestresses de casa a metges i arquitectes “progres”, m’he barallat amb criatures mal educades i m’he emocionat amb les mirades brillants dels que gaudien del que feien… Després de 35 anys de fer de mestra us puc dir que aquesta és la feina menys avorrida del món.