Caixa de sons,
guspira melodiosa
corbes de dona,
tot junt, un fi verí.
Fil d’or molt prim
desplaçant-se per l’aire
de l’univers,
mai en veurem la fi.
Neix la nota, perd la vida.
Enredant-se entre les cordes,
l’ànima de la guitarra
vol sortir cridant que és viva.
Unes mans que la sacsegen
els dits burxen les ferides
i crida al vent.
Quant més crida
més a fons i endins ens entra,
la musica maleïda.
TOTLLETRES 