Quant a Montserrat Morera

I'm a retired English teacher. I love writing, reading and cats!

Viatges

Quan tenia 20 anys una gitana del Sacromonte em va dir, entre altres coses, que “viaharia musho”… I tenia raó: Jo vaig començar a viatjar quan vaig aprendre a llegir.
El meu primer viatge el vaig fer als cinc anys amb Tirant lo Blanc, en un llibre resumit per a infants, que em va dur a la cort de França, a la cort anglesa, i a la de l’emperador de Constantinoble… Als set anys vaig anar amb la Heidi des de Frankfurt als Alps suïssos, a viure amb el seu avi, córrer pels prats verds i dormir en unes golfes. Quan en tenia nou vaig fer dos viatges a terres llunyanes: primer vaig anar en vaixell d’Amsterdam a Java, a visitar el tiet de la Rika, una nena holandesa molt amiga meva. Llegir més

La Lola

– ¡Mama, mama!

– ¡Mama, sácame de aquí!

– Ay, mi niña, mi Encarni, mi alma ¿dónde estás?

Llevo tres semanas encerrada en esta chabola en medio del campo. Me han atado una cadena de perro al cuello y no puedo escapar. Grito y nadie me oye. Vienen una vez al día a traerme un poco de comida y agua. Me la dejan frente a mí y se van. Por suerte se van. Al principio se quedaban para atormentarme. Llegir més

Endevinalla per a la Martina

Roques grises,

sorra blanca,

terra bruna,

troncs de pi.

Timó, sàlvia i romaní.

Aigua blava,

transparent.

Aigua verda,

cristal·lina.

Com tindràs els ulls,  Martina?

                                                                                                                    

Te amb pastes

Em rodava el cap mirant la llarguíssima carta d’aquella “Tea House”, a Nottingham:

Scottish baps, Muffins, Devonshire splits, Hot Cross buns, Guard’s fruit cake, Cherry cake, Walnut cake, Madeira cake, Sponge cake, Chocolate cake, Victoria sponge cake, Queen cakes, Rough puff pastry, Eccles cakes, Maids of honour, Short crust pastry, Welsh cakes, Ballater scones, Scotch pancakes, Cheese scones, Rock cakes, Brown bread biscuits, Brandy snaps, Mulatto’s stomach, Ginger nuts, Cornish ginger fairings, Shortbread…

Era com si hagués tornat cent anys enrere. llegir més

El bolígraf Bic

Un bolígraf Bic és un objecte senzill, econòmic i amb diverses utilitats. Fa molts anys que existeix. Es pot dir que amb ell va començar l’ocàs de les plomes estilogràfiques; més cares, més complicades de carregar i que sovint deixaven els dits bruts de tinta o el paper tacat.

Les característiques físiques d’un Bic actual són les següents:

Un tap de plàstic de color (blau, negre, verd o vermell, normalment) que fa joc amb el petit tap que cobreix la base. El tap superior té un foradet a la punta, instaurat no fa gaires anys per evita l’asfíxia dels nens que se l’empassaven tràquea avall. Llegir més

La coma

Aquella coma era molt trapella. Sempre saltava, com una puça de circ, allà on no havia de ser. El vell lletraferit, que havia après a fer anar l’ordinador de gran, no sabia com evitar-ho. Prou que s’esforçava a posar-la al seu lloc, però quan tornava a agafar el text, la coma ja li havia saltat dues o tres paraules més enllà. Va fer venir a casa un seu nebot, que hi entenia força amb aquestes màquines, i no hi va trobar cap problema. Li va dir: “Tiet, deu ser cosa teva, que ho fas sense adonar-te’n”… I va marxar tan tranquil, pensant: “Aquests vells, de tot en fan una muntanya”. Llegir més