LA VELLA DELS GATS

La vella dels gats cercava nens perduts: el sac a l’espatlla, els ulls en una ratlla. S’aturava, recolzava la mà esquerra a la cintura, com una nansa a una carbassa, les cames obertes; els olorava de lluny, els trobava. Els comptava en veu baixa, movent els dits d’un en un. Sacsava el sargil d’on sortien crits dels menuts que no havien tornat d’hora a casa.
Després avançava carregada fins la cova. Llançava els petits al tancat, n’escollia un; el lligava i espellofava amb paciència, mentre els altres la miraven aterrits, l’ull al pany de la cel•la, esperant el dia en què també bullirien a l’olla.

Anuncis

Puntualitat

Esperava amb ànsia que aquell dia el tren no portés retard. Però l’espera va ser inútil. Els maquinistes s’havien declarat en vaga. Es va aixecar de la via i acceptà resignada la nova oportunitat que li donava la vida.

M Carme Martín

Aquest relat va guanyar un accèssit en el concurs de microrelats “Històries a cel ras” organitzat pel Museu d’Història de Catalunya.