21 de Diciembre de 1938

Se apartaron las nubes, rugieron los motores
i soltaron las bombas i brotaron claveles.
A alegres mariposas les rompieron las alas
i cubrieron de luto sus hermosos colores.

I segaron la vida de unos niños jugando,
buscaban con sus juegos unos tiempos mejores.

Eran niños descalzos de futuro,
descalzos de ilusiones.

El agua del torrente, miseria y podredumbre,
se vistió en un instante, del luto de la muerte.
Sin apenas vivirlas, se las habían robado
porque estaban del lado contrario de la suerte.

¿A quien le importa
que cortaras de cuajo algunas vidas?
En la guerra, todo vale,
no hay medida.

Dos hermanos se miran frente a frente,
¿Es tu patria o la mía?

Cuesta tanto derrumbar el odio,
los separa una alambrada invisible
perdurable en el tiempo. No hay salida.

En Manresa, 33 personas perdieron la vida en un bombardeo del ejército nacional, siete eran niños.

Francisco Adàn i López……………………3 años.

Josep Guitart i Casas ………………………..3 años.

Enric Vilaró i Raurich…………………………8 años.

Josepa Serrallonga i Rubiralta………….15 años.

Maria Gibert i Rubinart…………………….12 años.

Marina Gibert i Rubinart………..………11 años.

Angel Samper i Santamaria……..……….8 años.

La Bíblia del Diable

Sants coptesLa Meseret era una noia tímida, molt interessada en conèixer la història del seu país. Amb una beca de la Universitat d’Addis Abeba havia anat al desert durant uns mesos per col•laborar en una excavació arqueològica. Era la primera vegada que marxava lluny de la seva família i la seva ciutat. No sabia com se’n sortiria, vivint en una tenda, amb gent desconeguda, encara que fossin estudiosos com ella… Van començar excavant les restes d’una església subterrània, de l’època copta. La primera cosa que van descobrir van ser unes pintures murals, d’uns sants d’ulls desorbitats, que assenyalaven amb el dit un racó de la cripta. Delicadament, els arqueòlegs anaven traient cabassos de sorra per arribar al punt que semblava contenir algun misteri. Llegir més

La multiprofessió

Montserrat MoreraHe fet menjar per trenta en una acampada a Gòsol, he netejat la cuina d’una masia de colònies al Ripollès, he fet d’infermera en un munt d’urgències, he patit fred en llargs entrenaments d’atletisme, he hagut d’assistir a avorrits concerts de músics improvisats, he vist innombrables obres de teatre sense suc ni bruc, he menjat menús de caserna durant anys… Llegir més

El queixal

Sort que no he anat a la farmàcia i he pogut agafar aquest tren, encara que potser hauria…que em sembla que se’m comença a despertar o potser és el tren que es mou massa. Si no ho hauria d’haver fet. ¡Quin mal, recoi!. No si ja ho sé, ja ho sé que no és qüestió de fer-se arrencar un queixal. Però de totes maneres ho havia de fer. Torre Sta Caterina 011

Quan arribi a la primera farmàcia, sí, però millor que el Ramon no ho sàpiga, què ha de saber si tant li foto, si només la veu a ella, la desgraciada, i jo no sé què li troba si no té tetes ni cul o potser és per la bata blanca i el morbo que els dona. Ara, que si és per bata blanca, me la poso jo i Santes Pasqües.Com se’m desperta!Quin mal! I la mala cara que dec fer que la dona del davant em mira. Mira!, mira. Ja pots mirar que mira que tu, mona pintada… Seguir llegint !

El retorn d’en Guerau

En Guerau de Peguera va arribara trenc d’alba a les portes de la ciutat. Va creuar el portal de Sobrerroca i s’endinsà pels carrers que tot just es començaven a despertar. Anava abillat amb la seva millor armadura i amb les armes ben visibles. Havia fet esperar a l’altra costat de les muralles escuder i criats, el que havia de fer ho havia de fer tot sol.

Quan arribà davant del casal familiar no se’n sabia avenir. Era tancat i barrat, abandonat de la mà de déu i de l’home. Seguir llegint !

Un nou miracle

Puigcardener, taverna dels Goliards. Una beguda calenta entre les mans, al costat dels carreus grisos de la Seu, per fer passar el fred; Hem passat la nit més freda de l’hivern però ara el sol esclata damunt del turó. A baix, el pont de vuit arcades mira com l’aigua del Cardener se’n va en direcció al sud. De les graelles de la taverna arriba olor de ceba i de botifarra escalivada. Se senten cançons. Al meu davant el poble canta i balla, gaudeix de la seva existència mentre pel costat passa el carro dels morts, Seguir llegint !

Dia de Fira

La Fira estava a rebentar! La Sara no parava, tenien un client darrere d’altre, però no es podia concentrar; davant seu, igualment enfeinat hi havia un noi misteriós, disfressat com ella, que no deixava de mirar-la fixament.
La Sara intentava fer-se la despistada, intentava ignorar aquells ulls, però era impossible; cada vegada que aixecava la vista, es trobava amb la mirada d’ell, somrient. Seguir llegint !