Tres viatges a Montserrat

M’estimo més que condueixi la Maria. Així tinc més temps per pensar. Passem per Monistrol i recordo el gran incendi d’aquell estiu. Tot va quedar carbonitzat, el gris era l’únic color de la muntanya. Aquest any, per fi, les pluges de la primavera han canviat el paisatge. Ja no es veuen les roques pelades. Hi ha matolls i arbustos a totes les esquerdes, i les fulles dels arbres sembla que les hagin rentat. Aquesta verdor em recorda que, al final, tot pot tornar a la vida.