El queixal

Sort que no he anat a la farmàcia i he pogut agafar aquest tren, encara que potser hauria…que em sembla que se’m comença a despertar o potser és el tren que es mou massa. Si no ho hauria d’haver fet. ¡Quin mal, recoi!. No si ja ho sé, ja ho sé que no és qüestió de fer-se arrencar un queixal. Però de totes maneres ho havia de fer. Torre Sta Caterina 011

Quan arribi a la primera farmàcia, sí, però millor que el Ramon no ho sàpiga, què ha de saber si tant li foto, si només la veu a ella, la desgraciada, i jo no sé què li troba si no té tetes ni cul o potser és per la bata blanca i el morbo que els dona. Ara, que si és per bata blanca, me la poso jo i Santes Pasqües.Com se’m desperta!Quin mal! I la mala cara que dec fer que la dona del davant em mira. Mira!, mira. Ja pots mirar que mira que tu, mona pintada…Què et penses, que el teu home no te la fot també amb una de més jove? Com tots que no se’n salva cap quan arriben a aquesta edat, ho sabré jo.Jam’ho deia la Mari si el teu home es passa massa estona tiqui-tiqui amb aquest telèfon que té, com tots aquests nanos que només fan anar dos dits. I sobretot prengui’s els calmants i es antiinflamatoris. Si el que tinc inflamat és una altra cosa senyora dentista i la boca també, sí. Quin mal, senyor!. Goitala del davant s’ha quedat amb la boca oberta i el cap repenjat. No para a cap estació?Millor arribaré abans. I la feina que tinc… Montserrat mig tapat a veure si plourà i no porto paraigües. Comprar una mica de gra cuit per dinar que no tinc res fet. Total un rampell aquest matí. Però vaig trobar el nom a les amigues del “feisbol” aquest i que deia que era dentista a Terrassa i l’he trobada però ella no ho sap.Tenia raó la Mari encara que la bruixa porta anell. Però si no val la pena Ramon ni pit ni cul.Quin mal que fa i els vuitanta euros que he pagat al damunt per treure’m un queixal que només estava una mica corcat i ja sé que he exagerat el mal que sóc burra de fer-me treure’l per conèixer la dona que es fica al llit…Sant Vicenç aquí si que para. El gra, la farmàcia, no sé si trobaré una mica de bistec pel Ramon que jo amb aquesta boca què he de menjar si amb prou feines m’empassaré una llentia. I aquesta tòtila del davant amb la boca oberta però jo diria que no respira que es veu molt blanca sota la pintura. A veure si l’ha palmat i no ens deixen baixar. Quin mal, que sí, que aquesta paia té algoraro i no hi ha ningú més al vagó. Em canvio de puesto, jo no hitinc res a veure. No! Que se’m desploma a sobre! Senyor, quin mal, malparit Ramon i ara això per culpa teva, tot per culpa teva…Ai, que m’estic marejant…

2 pensaments sobre “El queixal

  1. Gràcies, M Teresa. És un exercici que em van posar a l’Escola d’Escriptura. Havia de ser un monòleg intern. I va acabar sortint la història d’aquesta dona.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s