T’envio un nou poema
escrit
contra la meva voluntat,
o millor dit
que parla a la seva esquena.
Els seus creadors han estat
els esperits del somni.
Guarda’l !
Guarda’l en la carpeta repetida de la memòria,
no veus com dia i nit respira?
No el sents per dins?
L’escalfor que experimentes a la pell ,
(sí, sí la que ara experimentes)
són les ganes de posseir-te,
d’entrar, impúdicament, en el teu ventre,
traspassar las escates de la teva pell…
Em perdo quan et trobo,
foc insondable de plaer!
La paraula ja no és paraula,
calla i es torna vida…
No em vull salvar
intentaré no salvar-me mai més!
Em sé tan gran en la meva poquesa!
Lluny de tu el temps és un riu que no es sap riu
Com no he entès abans
que la llibertat es deixar que la teva ànima atrapi la meva!
Fa massa temps que navego per un riu que no es sap riu .
Quan podríem començar a crear-nos?
TOTLLETRES 
Quan les aigües desemboquin en la mar, el riu s’assabentarà de la seva realitat com a tal.
Aleshores serà el moment, perquè mai es tard per començar a crear-nos
Deliciós.